Navata és un poble situat a l’interior de la comarca, al nord-oest de la plana alt empordanesa i a prop de les terres de la Garrotxa. El terreny ja no és gaire planer, però hi ha grans camps de cereals, oliveres i pinedes... La muntanya del Mont queda força a prop i s’admira des de tot el terme municipal.

És el poble de les tres esglésies, dues de romàniques, ben conservades i restaurades; i l’actual parròquia del segle XVII. Una rondalla explica que a mesura que s’anaven construïnt cases a l’entorn de l’hospital de Navata (on ara hi ha el poble), situat a mig quilòmetre més o menys de l’antiga parròquia de Sant Pere, a la gent del nou veïnat se li feia cansat anar a missa a l’església parroquial. Conscients, però, de l’importància de la seva església van decidir lligar-la amb una gran corda de llana i estirar, tots els veïns, per tal de fer-la baixar fins al pla. La corda s’anava donant i es pensaven que l’església es mouria, però finalment la corda es va trencar i els que estiraven van caure a terra. Vist el fracàs decidiren construir una església nova.

Per això hi ha l’antiga església parroquial de Sant Pere, en el veïnat de Can Miró i l’església parroquial de Sant Pere, dins el poble nou. Prop de l’església de Can Miró hi ha també l’església romànica de Sant Esteve en l’antic poble de Canelles (pertanyent a Navata).

El terme de Navata està format per les darreres estribacions meridionals del massís del Mont, entre els cursos del Manol (al nord ) i el Fluvià (al sud). La riera Àlguema, afluent del Manol, atravessa el terme de ponent a llevant. La gent de Navata viu de l’agricultura de secà, la ramaderia i l’avicultura.

L’any 1718 tenia 375 habitants que passaren a ser 898 l’any 1860. L’any 1900 en tenia 819 i la població anà minvant: 755 (l’any 1950), 663 (l’any 1991) i actualment arriba als 670 h. (any 2001). Fa uns anys, en uns terrenys propers al opble, s’hi construí un camp de golf (anomenat Torremirona), amb hotel, restaurants i urbanitzacions. Molta gent que treballa en els serveis del camp de golf és de Navata. En el poble, i repartits pel terme hi ha alguns restaurants que també donen feina. El fet que Figueres quedi a prop, també afavoreix que hi hagi veïns que treballin a la ciutat i visquin en el poble.

L’actual vila de Navata estava atravessada, fins fa poc, per la carretera de Figueres a Besalú. Unes importants obres aconseguiren fer passar la carretera fora del poble i reduir així l’intens trànsit que hi havia dins el poble. Aquesta millora ha estat molt important per Navata. Molts veïns de les cases que donaven a la carretera ja no han de suportar el soroll dels vehicles.

A més de la vila de Navata el terme posseeix el veïnat de Can Miró, el poblet de Canelles i el poble de Taravaus (que fou annexat al municipi l’any 1969).

L’any 1019 la parròquia de Sant Pere de Navata fou donada a la Canònica de la Seu de Girona. El 1089 els senyors de Navata, Adalbert Gausbert i la seva muller Alamburga s’esmenten en l’acta de restauració de la vida monàstica a Santa Maria de Lledó. En el jurament de fidelitat que els nobles del comtat de Besalú reteren al comte Bernat II, en una data posterior al 1070, s’esmenta en primer lloc Guillermus Bernardi, qui vocor Adalberti de Navata. En el conveni de fidelitat de Guillem Hug, fill de Sança, a Bernat II de Besalú, de l’any 1090, signa Arnal Bernard de Navata.

Ha estat assenyalat que aquests documents són els primers en els quals es troba emprat el cognom «de Navata» per part dels senyors del lloc. Entre 1072 i 1093 Bernat Adalbert prestà homenatge al bisbe Berenguer pel castell i per l’església de Navata. Els canonges de Santa Maria de Lledó tingueren propietats a Navata, que quedaren confirmades mitjançant una butlla del papa Calixte II de l’any 1124.

L’any 1190, el rei Alfons donà en feu la vila de Peralada a Bernat de Navata i a la seva muller Ermessenda. Els anys 1226 i 1227 Arnau de Navata, és anomenat senyor de Peralada i consta com a feudatari del vescomte Dalmau de Rocabertí. L’any 1249 Ermessenda, filla d’Arnau de Navata, es casà amb Dalmau de Rocabertí, fill de Jofre. Així fou com la baronia de Navata passà a mans de la família vescomtal. Guerau de Rocabertí, fill d’Ermessenda de Navata i del vescomte Dalmau, heretà el domini de Navata. En morir sense fills, Navata passà al seu germà Jofre IV de Rocabertí i continuà, des de llavors, unida al vescomtat.

L’any 1698 consta que Navata era cap d’una batllia que incloïa els llocs d’Ordis, Espinavessa i la Palma. Continuava en possessió dels Rocabertí de Peralada.

L’antiga església parroquial de Sant Pere de Navata es troba en el veïnat del mas de Can Miró (a 1 km. de distància de la vila). Durant l’Edat Mirjana la població de Navata estava molt dispersa, repartida entre masos i veïnats.

L’església, documentada l’any 1019, és un edifici d’una sola nau (s. XII) amb absis semicircular, on resten alguns vestigis de pintura mural. La seva portalada està formada per cinc arquivoltes de mig punt en gradació. Els batents de la porta de fusta presenten decoracions de ferro de tipus romànic. La decoració esculpida de l’església es concentra tota a la portalada. El timpà conté un Agnus Dei en baix relleu amb la creu i el nimbre crucífer, els capitells tenen decoració de caràcter vegetal i també d’animals fantàstics. De les columnes que sostenen aquests capitells, n’hi ha dues que són de tipus salomònic i dues de fust llis. L’església ocupa el primer nucli urbanitzat de Navata, abans de construir-se l’actual vila (s.XVII).

Les ruïnes del castell de Navata es troben a uns 2 kms. al sud-oest de la vila. Aquest castell surt documentat l’any 1051 essent-ne senyora Rodlenda de Navata. Bernat Adalbert de Navata (1099-1134) el va cedir al comte Bernat de Besalú, que establí la baronia de Navata. Durant el segle XIII els Rocabertí de Peralada el repararen i prepararen per suportar setges. El segle XV fou preparat per a armes de foc, augmentant el gruix de les muralles i de les torres i obrint torreres i espitlleres. Del primitiu castell (segles XI-XII), en resta només la capella, situada sota la torre de
l’angle nord-oest. La resta pertany als segles XIII-XIV, amb importants modificacions del XV. Era una fortalesa de planta quadrada i dimensions notables, amb pati d’armes central i edificis al voltant.

L’actual parròquia de Sant Pere de Navata és un gran temple del segle XVII. La primera pedra fou col·locada el dia 22 de Desembre de l’any 1638 i l’obra fou acabada l’any 1746 (data grabada a la portalada d’entrada). És d’una nau amb capelles laterals. L’absis té planta semicircular en l’exterior i poligonal en l’interior. La portalada principal, del frontis, és interessant per llur decoració. Damunt de la llinda, hi ha una fornícula en forma de petxina, on s’hi conserva una imatge de Sant Pere. A la llinda hi ha grabades la mitra i les claus, símbols del patró, junt a la data 1746. Al centre del mur hi ha un senzill rosetó. El campanar, molt alt, és de planta octogonal amb arcades de punt d’ametlla.

Dins l’interior destaquen unes pintures murals del segle XVIII molt ben conservades. Queden poques restes de les antigues muralles que havien tancat la població. En queden fragments a la placeta que es forma a l’antrada del poble, al nord de l’església, i al cap del carrer Gran.

Les cases del carrer de la muralla tenen les façanes construides sobre el llenç meridional del recinte (segles XV-XVI). La majoria de cases del poble són dels segles XVII i XVIII. Algunes han estat molt modificades i restaurades. Tot i això s’han conservat moltes finestres i portes amb carreus amb dates i inscripcions gravades.

La magnífica Verge de Navata, d’estil gòtic, es conserva al museu Nacional d’Art de Catalunya.

El poblet de Canelles es troba a l’extrem de migdia del terme, prop del Fluvià. Està format per un conjunt de masies escampades.

L’església de Canelles és esmentada com a possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa (Llenguadoc), en un diploma de Carles el Calb de l’any 855. L’any 899 en un precepte de Carles el Senzill, consta que l’església estava dedicada a Sant Esteve i pertanyia al comtat de Besalú. L’església fou possessió de Santa Maria de la Grassa fins el segle XIV. Amb posterioritat fou agregada a la parròquia de Romanyà d’Empordà (actualment del terme de Pontós). S’hi celebra missa cada tercer diumenge de mes a les dotze del migdia. L’església és d’una nau amb absis semicircular. Conserva elements romànics que van del segle XI al XIII. Fou molt modificada durant el segle XVIII ( en la llinda d’una finestra de la sagristia hi ha la data 1774).

El poble de Taravaus és a 5 kms. al nord-est de Navata. Es troba al costat del riu Manol.

L’església de Sant Martí de Taravaus, voltada per unes dotze masies, ja existia al segle XIII, segons documents dels any 1279 i 1280 que l’esmenten. L’any 1321 fou reconstruïda. Posseeix elements romànics del segle XIII, formant una nau amb absis semicircular. La portalada presenta quatre arcs en degradació, llinda i timpà. Dins l’interior de l’església hi ha una gran pila baptismal monolítica, sense decoració. L’església té el cementiri al costat, partit per un camí amb alts xipressos, que condueix a l’entrada del temple. Es conserven dues creus de pedra sepulcrals amb alguns motius geomètrics grabats (podrien ser d’època medieval).

L’antiga rectoria, actualment restaurada per uns particulars, és un gran edifici dels segles XVI-XVII.

A l’extrem de llevant del poble hi ha el «Carrer de l’Oratori». En aquest carrer hi ha vestigis de l’antic pedró-oratori. En la paret d’un corral modern, s’hi veu un fragment de la peanya que té, incisa, la data 1571 i el coronament de la fornícula decorada amb relleus geomètrics i un emblema.

A uns 500 metres del poble, en el planer i prop del camí que porta a la carretera de Figueres, hi ha dues interessants masies fortificades del segle XVI (el mas Arrufat i el mas Frigola). Ambdues presenten les antigues torres de defensa que servien per advertir l’arribada dels enemics i refugiar-s’hi els habitants de la casa.

Entre els personatges que han fet història, fills de Navata, destaca Joan Planas i Congost (1810-1886). Fou un religiós dominic que va fundar la Casa missió del Bisbat de Girona i també va intervenir en la fundació del seminari del Collell. Va publicar algunes obres de caràcter religiós.

Des de fa uns anys, prop de Navata, hi ha un taller on s’hi fabriquen gegants, cap grossos i tota mena d’animals fantàstics que animen les cercaviles a les festes de molts pobles.

La festa Major de Navata és el tercer diumenge de Juliol. També és celebrada la festa de Sant Antoni el 17 de gener i es fa un aplec de la sardana a la capella de Can Miró (la primera quinzena de maig). El segón diumenge de novembre es celebra la Festa Major de Sant Martí de Taravaus.
 
Dormir b



  Inici

|

Cerca

|

Contactes

|

 

©2002 CRAE Creacions Alt Empordà.